Print Friendly and PDF
only search openDemocracy.net

La defensa de l'estat de dret a la Unió Europea

Carta pública al president de la comissió, Jean-Claude Juncker, i al del consell Europeu, Donald Tusk c/c Vicepresident primer Frans Timmermann. Español. English

lead European Council President Donald Tusk and President of the European Commission Jean-Claude Juncker attend a press conference in Brussels, Belgium, on Oct. 19, 2017. Ye Pingfan/ Press Association. All rights reserved.3 de novembre de 2017

Benvolgut president Juncker, benvolgut president Tusk:

Som acadèmics, polítics, intel·lectuals de l’esfera pública i diputats del Parlament Europeu i us escrivim per traslladar-vos la nostra preocupació.

La Unió Europea ha proclamat els principis de l’estat de dret i el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals com a compromisos vinculants per als seus estats membres (articles 2 i 6 del Tractat de Lisboa). Els mandataris de la UE han estat uns ferms defensors d’aquestes normes fonamentals, com demostra l’exemple recent en què es van oposar als intents del govern polonès de soscavar la independència de la seva magistratura o les accions del govern hongarès destinades a limitar les llibertats de la societat civil i dels mitjans.

No obstant això, ens preocupa profundament que els òrgans de govern de la UE condonin la vulneració de l’estat de dret a Espanya, en especial en la resposta que les autoritats centrals espanyoles van donar al referèndum de l’1 d’octubre sobre la independència de Catalunya. Nosaltres no ens posicionem políticament sobre el fons de la disputa referent a la sobirania territorial i som conscients de les mancances procedimentals que va comportar l’organització del referèndum. El que ens amoïna és l’estat de dret tal com l’exerceix un estat membre de la UE.



El govern espanyol ha justificat les seves accions al·legant la defensa o el restabliment de l’ordre constitucional. Segons ha declarat la Unió, es tracta d’un afer intern d’Espanya. En efecte, en les democràcies liberals les qüestions de sobirania nacional pertanyen a l’àmbit de la política nacional. Ara bé, la manera en què les autoritats espanyoles han respost a les reivindicacions d’independència manifestades per una part significativa de la població de Catalunya constitueix una violació de l’estat de dret, concretament:

1. El Tribunal Constitucional espanyol va prohibir el referèndum sobre la independència catalana previst per a l’1 d’octubre, a més a més de la sessió del Parlament català programada per al 9 d’octubre, argüint que les accions previstes infringien l’article 2 de la Constitució espanyola, en què s’estipula la unitat indissoluble de la nació espanyola, motiu pel qual la secessió es considera una il·legalitat. Ara bé, aplicant l’article 2 d’aquesta manera, el Tribunal ha vulnerat les disposicions constitucionals relatives a la llibertat de reunió pacífica i d’expressió, dos principis consagrats en els referèndums i els debats parlamentaris, independentment de la temàtica que abordin. Sense interferir en les controvèrsies constitucionals espanyoles ni en el Codi Penal espanyol, observem que executar una disposició constitucional vulnerant alhora drets fonamentals és una paròdia del sistema judicial. Per tant, les sentències del Tribunal i les accions del govern espanyol que van servir de base legal per a aquestes sentències violen tant l’esperit com la lletra de l’estat de dret.

2. Durant els dies previs al referèndum, les autoritats espanyoles van emprendre tot un seguit d’accions repressives contra funcionaris, diputats, alcaldes, mitjans, empreses i ciutadans. El bloqueig de serveis d’Internet i d’altres xarxes de telecomunicacions durant la campanya del referèndum i un cop celebrat van tenir greus conseqüències sobre l’exercici de la llibertat d’expressió.

3. El dia del referèndum, la policia espanyola va fer ús d’una força excessiva i de violència contra votants i manifestants pacífics, segons Human Rights Watch. Aquest ús desproporcionat de la força és un abús de poder indiscutible de les forces de seguretat.

4. La detenció i l’empresonament el 16 d’octubre dels activistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (presidents, respectivament, de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural) acusats de sedició constitueixen un error de la justícia. Els fets que van motivar aquesta incriminació no es poden descriure com sediciosos, sinó que el que va tenir lloc va ser el lliure exercici del dret a manifestar-se públicament i de manera pacífica, tal com el recull l’article 21 de la Constitució espanyola.

El govern espanyol, en el seu intent de salvaguardar la sobirania de l’Estat i la indivisibilitat de la nació, ha conculcat drets i llibertats bàsiques garantides per la Convenció Europea de Drets Humans, la Declaració Universal de Drets Humans, a més dels articles 2 i 6 de la llei fonamental de la UE (el Tractat de Lisboa). La violació de drets i llibertats bàsiques emparades per la legislació internacional i comunitària no pot considerar-se una qüestió interna de cap govern. El silenci de la UE i el seu rebuig a una mediació creativa és injustificable.

Les accions del govern espanyol no es poden justificar esgrimint la protecció de l’estat de dret, per molt que es fonamentin en disposicions jurídiques concretes. A diferència de l’imperi de la llei (en què imperen les normes promulgades per mitjà del procediment legal més adequat o formulades per una autoritat pública), l’estat de dret implica també la salvaguarda dels drets i de les llibertats fonamentals, unes normes que converteixen una llei en vinculant, no tan sols perquè sigui correcta des del punt de vista procedimental, sinó perquè consagri la justícia. En les democràcies liberals, l’estat de dret, entès d’aquesta manera, és el que confereix legitimitat a una autoritat pública.

És per això que exhortem la Comissió a estudiar la situació espanyola des de l’òptica de l’estat de dret, com ho ha fet en altres ocasions amb altres estats membres.

Els dirigents de la UE han reiterat que la violència no pot ser un instrument polític; malgrat tot, implícitament han condonat els actes de les forces policials espanyoles i han considerat que les accions del govern espanyol eren compatibles amb l’estat de dret. Aquesta versió amputada i reduccionista de l’estat de dret no hauria d’esdevenir el nou sentit comú polític d’Europa. És perillosa i provoca uns riscs que poden causar perjudicis a llarg termini per a la Unió. Així doncs, exhortem el Consell Europeu i la Comissió Europea a prendre les mesures necessàries per restablir el principi de l’estat de dret i el seu règim com a fonament de la democràcia liberal a Europa combatent qualsevol forma d’abús de poder que perpetri qualsevol dels seus estats membres. Sense això, i sense un intent seriós de mediació política, la UE s’arrisca a perdre la confiança i el compromís dels seus ciutadans.

Mentrestant, la crisi ha seguit el seu curs (el govern català ha estat arrestat, s’ha formulat una ordre de detenció del senyor Puigdemont). Seguim de prop la situació pendents dels interessos de la democràcia a Catalunya, Espanya i Europa, ja que tots ells són inseparables, i fem un èmfasi encara més gran en la importància del seguiment de la UE del respecte a les llibertats fonamentals per totes les parts.

                                                                        ***

 

A iniciativa d’Albena Azmanova (Universitat de Kent) i Barbara Spinelli (escriptora, eurodiputada)

 

Co-signataris (a títol personal):

Etienne Balibar, Universitat de París Nanterre i Universitat de Kingston, Londres  

David Gow, editor, Social Europe  

Kalypso Nicolaidis, Universitat d'Oxford, director del Center for International Studies  

Mark Davis, Universitat de Leeds, director fundador del Bauman Institute 

Cristina Lafont, Universitat de Northwestern, Estats Units (ciutadana espanyola) 

Ash Amin, Universitat de Cambridge  

Yanis Varoufakis, cofundador de DiEM25 

Rosemary Bechler, editora, openDemocracy

Gustavo Zagrebelsky, catedràtic de dret constitucional, Universitat de Torí

Antonio Negri, filòsof, plataforma Euronomade

Costas Douzinas, Birkbeck, Universitat de Londres

Robert Menasse, escriptor, Àustria

Dimitrios Papadimoulis, vicepresident del Parlament Europeu (GUE-NGL)

Ulrike Guérot, Universitat Danubi-Krems, Àustria, i fundador del European Democracy Lab, Berlín

Judith Butler, Universitat de Califòrnia, Berkeley i European Graduate School, Suïssa

Philip Pettit, University Center for Human Values, Universitat de Princeton (ciutadà irlandès)

Josep-Maria Terricabras, Member of European Parliament (Greens/EFA)

Hauke Brunkhorst, Universitat de Flensburg

Judit Carrera, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Gabriele Zimmer, Member of European Parliament (President, GUE/NGL)

Philippe Schmitter, European University Institute, Florència

Bart Staes, diputat del Parlament Europeu (Verds flamencs)

Jón Baldvin Hannibalsson, exministre d’Afers Exteriors i Comerç Exterior d’Islàndia 

Diana Wallis, exvicepresidenta del Parlament Europeu

Craig Calhoun, president, Berggruen Institute; catedràtic emèrit de la London School of Economics and Political Science (LSE)

Jane Mansbridge, Kennedy School of Government, Universitat de Harvard

Josu Juaristi Abaunz, diputat del Parlament Europeu (GUE-NGL)

Arjun Appadurai, Institute for European Ethnology, Universitat Humboldt, Berlín

Alyn Smith, diputat del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)

Thor Gylfason, Universitat d’Islàndia i CESifo, Munic / exmembre del Consell Constitucional d’Islàndia 2011

Jordi Solé, diputat del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)

Judith Revel, Universitat de París Nanterre

Seyla Benhabib, Universitat de Yale; Càtedra Ferrater Mora de Girona (2005).

Susan Buck-Morss, CUNY Graduate Center i Universitat Cornell

Ramon Tremosa i Balcells, diputat del Parlament Europeu (ALDE)

Anastasia Nesvetailova, directora, City Political Economy Research Centre, City University de Londres

Nancy Fraser, The New School for Social Research, Nova York (Càtedra de Recerca Internacional en Justícia Social, Collège d’études mondiales, París, 2011-2016)

Jill Evans, diputada del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)

Regina Kreide, Universitat Justus Liebig, Giessen 

Jodi Dean, Hobart and William Smith Colleges, Geneva NY

Tatjana Zdnoka, diputada del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)

Wendy Brown, Universitat de Califòrnia, Berkeley

Roberta De Monticelli, Universitat de San Raffaele, Milà.

Sophie Wahnich, directora de recerca al CNRS, París

Christoph Menke, Universitat de Potsdam, Alemanya

Tanja Fajon, diputada del Parlament Europeu (S&D)

Robin Celikates, Universitat d’Amsterdam 

Eric Fassin, Universitat de París-8 Vincennes - Saint-Denis

Alexis Cukier, Universitat de París Nanterre

Diogo Sardinha, Universitat París/Lisboa

Dario Castiglione, Universitat d’Exeter

Hamit Bozarslan, EHESS, París 

Frieder Otto Wolf, Freie Universität de Berlín

Gerard Delanty, Universitat de Sussex

Boaventura de Sousa Santos, Universitat de Coïmbra i Universitat de Wisconsin-Madison

Sandro Mezzadra, Universitat de Bolonya

Camille Louis, Universitat de París 8 i París D

Philippe Aigrain, escriptor i editor

Yann Moulier Boutang i Frederic Brun, revista Multitudes

Anne Querrien i Yves Citton, revista Multitudes

Bruce Robbins, Universitat de Columbia

Michèle Riot-Sarcey, Universitat de París-VIII-Saint-Denis

Zeynep Gambetti, Universitat de Bogazici, Istanbul (ciutadana francesa)

Andrea den Boer, Universitat de Kent, editora en cap, Global Society: Journal of Interdisciplinary International Relations

Moni Ovadia, escriptor i intèrpret teatral

Merja Kyllönen, diputada del Parlament Europeu (GUE/NGL)

Guillaume Sibertin-Blanc, Universitat de París 8 Saint-Denis 

Peter Osborne, Centre for Research in Modern European Philosophy, Universitat de Kingston, Londres

Ilaria Possenti, Universitat de Verona

Nicola Lampitelli, Universitat de Tours, França

Yutaka Arai, Universitat de Kent

Enzo Rossi, Universitat d’Amsterdam, coeditor, European Journal of Political Theory

Petko Azmanov, periodista, Bulgària

Etienne Tassin, Universitat de París Diderot

Lynne Segal, Birkbeck College, Universitat de London

Danny Dorling, Universitat d’Oxford 

Maggie Mellon, consultora en política social, ex-membre executiva de Women for Independence 

Vanessa Glynn, exdiplomàtica del Regne Unit de la Representació britànica davant la UE

Alex Orr, membre executiu, Scottish National Party/European Movement d’Escòcia

Bob Tait, filòsof, expresident Langstane Housing Association, Aberdeen 

Isobel Murray, Universitat d’Aberdeen

Grahame Smith, secretari general, Scottish Trades Union Congress

Igor Šoltes, diputat del Parlament Europeu (Els Verds/ALE)

Pritam Singh, Universitat d’Oxford Brookes

John Weeks, SOAS, Universitat de Londres 

Jordi Angusto, economista de la Fundació Catalunya-Europa 

Leslie Huckfield, exdiputat laborista, Universitat de Glasgow Caledonian

Ugo Marani, Universitat de Nàpols Federico II i president de RESeT 

Gustav Horn, director científic del Macroeconomic Policy Institute de la Hans Böckler Stiftung 

Chris Silver, periodista/autor 

François Alfonsi, president de l’ALE (Aliança Lliure Europea)

James Mitchell, Universitat d’Edimburg

Harry Marsh, conseller delegat jubilat d’organisme benèfic 

Desmond Cohen, exdegà, School of Social Sciences de la Universitat de Sussex

Yan Islam, Griffith Asia Institute

David Whyte, Universitat de Liverpool

Katy Wright, Universitat de Leeds

Adam Formby, Universitat de Leeds 

Nick Piper, Universitat de Leeds

Matilde Massó Lago, Universitat de la Corunya i Universitat de Leeds

Jim Phillips, Universitat de Glasgow

Rizwaan Sabir, Universitat John Moores de Liverpool

Pablo Ciocchini, Universitat de Liverpool

Feyzi Ismail, SOAS, Universitat de Londres

Kirsteen Paton, Universitat de Liverpool

Stefanie Khoury, Universitat de Liverpool 

Xavier Rubio-Campillo, Universitat d’Edimburg

Joe Sim, Universitat John Moores de Liverpool

Hannah Wilkinson, Universitat de Keele

Gareth Dale, Universitat de Brunel

Robbie Turner, Universitat de St Andrews

Will Jackson, Universitat John Moores de Liverpool

Louise Kowalska, Universitat ILTUS Ruskin

Alexia Grosjean, membre honorària, School of History, Universitat de St Andrews

Paul McFadden, Universitat de York

Phil Scraton, Queen's University de Belfast

Oscar Berglund, Universitat de Bristol

Michael Lavalette, Universitat de Liverpool Hope

Owen Worth, Universitat de Limerick

Ronnie Lippens, Universitat de Keele

Andrew Watterson, Universitat de Stirling, Escòcia

Steve Tombs, The Open University

Emily Luise Hart, Universitat de Liverpool

David Scott, The Open University

Anders Eriksson, Oficina de l’ALE (Aliança Lliure Europea), Parlament Europeu

Bill Bowring, Birkbeck College, Universitat de Londres

Sofa Gradin, King’s College de Londres

Michael Harrison, Universitat de Gal·les del Sud

Ana Manzano-Santaella, Universitat de Leeds

Noëlle McAfee, Universitat Emory

Peter J. Verovšek, Universitat de Sheffield

Peter Dews, Universitat d’Essex

Camil Ungureanu, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Dafydd Huw Rees, Universitat de Cardiff

Patrick Le Hyaric, diputat del Parlament Europeu (GUE-NGL)

Martin Beck Matuštík, Universitat de l’Estat d’Arizona

Hans-Peter Krüger, Universitat de Potsdam

Loren Goldman, Universitat de Pennsilvània

Federica Gregoratto, Universitat de St. Gallen

Rurion Soares Melo, Universitat de São Paulo

Pieter Duvenage, Universitat de Cardiff i editor, Journal for Contemporary History

Chad Kautzer, Universitat de Lehigh

Peter A. Kraus, Universitat d’Augsburg

David Ingram, Universitat Loyola de Chicago

Alain-G. Gagnon, Universitat del Quebec de Mont-real

Peter Bußjäger, Innsbruck

Helmut Scholz, diputat del Parlament Europeu (GUE/NGL)

Michel Seymour, Universitat de Mont-real

Simon Toubeau, Universitat de Nottingham

Georg Kremnitz, Universitat de Viena

Keith Gerard Breen, Queen’s University de Belfast

Alan Price, Universitat de Swansea

Fernando Ramallo, Universitat de Vigo

Nicolas Levrat, Universitat de Ginebra, director del Departament de Dret Internacional

Jordi Matas, catedràtic de Ciències Polítiques, Universitat de Barcelona

Simon Toubeau, Universitat de Nottingham

María do Carme García Negro, Universitat de Santiago de Compostel·la

Francisco Rodríguez, escriptor

Carme Fernández Pérez-Sanjulián, Universitat de La Corunya

Patrice Poujade, Universitat de Perpinyà

Nicolas Berjoan, Universitat de Perpinyà

Joan Peitavi, Universitat de Perpinyà

Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà

Guglielmo Cevolin, Universitat d’Udine, Itàlia

Robert Louvin, catedràtic de Dret Comparat, Universitat de Calàbria

Günther Dauwen, secretari general del Centre Maurits Coppieters,

Bart Maddens, Universitat Catòlica de Lovaina

Alan Sandry, Universitat de Swansea

Justo Serrano Zamora, Bavarian School of Public Policy

Ivo Vajgl, diputat del Parlament Europeu (ALDE)

Alberto Aziz Nassif, Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social, México

Sandrina Antunes, Universitat del Miño, Portugal

Pablo Beramendi, Universitat Duke

Nico Krisch, Graduate Institute of International and Development Studies, Ginebra

Miguel Urbán Crespo, diputat del Parlament Europeu (GUE/NGL)

Yasha Maccanico, Universitat de Bristol i Statewatch

Richard Norton-Taylor, periodista especialitzat de defensa i seguretat, membre del patronat de Liberty

Thierry Dominic, Universitat de Bordeus

Paola Pietrandrea, Universitat François Rabelais de Tours i DiEM25

Josep Ramoneda, filòsof i escriptor, Catalunya/Espanya

José Luís Rodrigues, DiEM25, Portugal

Marie Pierre Vieu, member of the European Parliament, (GUE/NGL)

Geneviève Fraisse, Centre national de la recherche scientifique, France (CNRS)

Sandra Halperin, Director, Centre for Islamic and West Asian Studies,  Royal Holloway, University of London,

Mario Diani, University of Trento

Angelina Ilieva, Chicago University

Elettra Stimilli, la Sapienza Università di Roma

Yves Sintomer, Université de Paris 8

Donatella della Porta, Director of Centre of Social Movements Studies, European University Institute, Florence

----

201.

Para firmar esta carta, haz clica acquí

Traduït de l'anglès: Yannick Garcia.

About the authors

Albena Azmanova is Associate Professor of politics at the University of Kent; she is the author of The Scandal of Reason: A Critical Theory of Political Judgment (Columbia University Press, March 2012), among a long list of publications. She is currently writing a book with the working title The Crisis of ‘the Crisis of Capitalism’


Barbara Spinelli is an Italian writer and journalist. She has been a columnist for Corriere della Sera, La Stampa and La Repubblica on issues of international and European politics. Since June 2014, she is member of the European Parliament in the GUE/NGL group. Her latest book is: "La sovranità assente" (Absent sovereignty), Einaudi 2014. She blogs at http://barbara-spinelli.it/.

The co-signatories are made up of scholars, politicians, public intellectuals and members of the European Parliament.


We encourage anyone to comment, please consult the
oD commenting guidelines if you have any questions.